Saltar apartados

Història de l'EPS

El Desenvolupament de l'Escola Politècnica Superior (passat)

Els començaments (dependència de la Universitat Politècnica de València)

Dependència de la Universitat Politècnica de València

La Llei General d'Educació 14/1970 de 4 d'agost va introduir en la Universitat les que llavors es van cridar Escoles Tècniques Universitàries. Posteriorment, mitjançant el Decret 1377/1972 de 10 de maig es van integrar i van regular aquestes Escoles en la Universitat com a Escoles Universitàries d'Arquitectura Tècnica i Enginyeria Tècnica. En aquest Decret s'especifica a quines Universitats s'adscriuen les Escoles, i en concret l'Escola d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant , que havia sigut creada per Decret 854/1968 de 4 d'Abril, inicialment amb l'especialitat de Construccions Civils, i que va quedar integrada en la Universitat Politècnica de València (UPV). Des de la seua creació fins a setembre de 1971 des d'Alacant solament es van gestionar els espais i llocs on s'impartirien els estudis. En aquest mateix Decret es va dictar la necessitat d'elaborar nous plans d'estudi per a les recentment creades Escoles Universitàries, als quals es va conferir el caràcter d'experimentals. Com a escola denominada de Grau Mitjà depenia directament del Ministeri d'Educació i Ciència. Per Ordre Ministerial de 31 d'Agost de 1971 es va autoritzar el funcionament de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant (EUITOP), dependent de la Universitat Politècnica de València. En aquesta Ordre es va establir igualment que els ensenyaments de primer curs començarien en el curs acadèmic 1971-1972, implantant-se els altres cursos gradualment, any rere any.

L'Escola que es va començar en el curs 1971 es va situar en un pavelló de l'antiga Caserna de Rabasa, (terme municipal de Sant Vicent) pròxim a l'hangar de l'aeròdrom, del que a dia d'avui només es conserva l'estructura, que es pot admirar en l'actual campus convertida en jardí. També es manté actualment la torre de control de l'aeròdrom de Rabasa, on estava funcionant aleshores l'Aeroclub d'Alacant. Posteriorment i davant la falta d'espai per a atendre els successius cursos i l'augment de matrícula es van realitzar obres d'ampliació que van consistir a unir l'edifici on s'impartien les classes amb un altre pavelló paral·lel existent (cap a l'hangar), quedant un edifici en forma d'una O amb un pati central, suficient fins a la construcció d'un nou Edifici. Aquest lloc va ser posteriorment seu del Rectorat, dels Serveis Mèdics i en l'actualitat de la Unitat de Beques.

 

En 1971, la UPV va encarregar a l'enginyer de camins de València D. Rafael Couchú, posar en funcionament l'Escola d'Obres Públiques d'Alacant, sent aquest qui va proposar a la UPV que fóra D. Sergio Campos Ferrera el Director Comissari de la mateixa.

El professorat inicial va estar majoritàriament compost per Enginyers de Camins i d'Ajudants d'Obres Públiques, titulacions aquestes afins amb els estudis que s'impartien. En ser professionals o empleats en altres administracions no podien dedicar tot el temps que desitjaven a la seua labor docent. Amb el pas dels cursos es va ser consolidant un professorat estable i amb major dedicació. El Pla d'Estudis s'organitzava en semestres, i al setembre de 1971 es van matricular 29 alumnes. La primera promoció va acabar elº 6 semestre de febrer-juliol de 1975 i van anar 8 alumnes. En el curs 1975-1976 es va establir en la UPV el règim de cursos anuals, dividits en quadrimestres, integrant-se els cursos semestrals en el règim anual. L'alumnat de l'Escola va ser creixent i per al curs que començava al setembre de 1975, es van organitzar dos cursos de primer any, d'uns cinquanta alumnes cadascun.

En aquest període es va ampliar l'edifique inicial i es va construir el nou edifici per a l'Escola, dins del que ja era el Campus de la Universitat d'Alacant, el projecte de la qual va ser redactat per l'arquitecte de la Unitat Tècnica del Ministeri d'Educació en la província d'Alacant D. Miguel Dols. En 1979 es va realitzar un expedient d'ampliació d'especialitats, d'Hidrologia i Transports i Serveis Urbans, que van ser concedides pel Ministeri d'Universitats i Recerca, a principis de 1984, quedant d'aquesta manera configurades en l'Escola les tres especialitats de les quals disposava la titulació d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques.

 

La peculiaritat de l'Escola, en aquest primer període amb grans manques d'espais i d'instal·lacions, va anar d'autentica heroïcitat i bona voluntat per part del professorat, del personal de serveis i dels estudiants. L'Escola era quasi de tipus familiar, situada en les proximitats del que quedava d'aeròdrom de Rabasa. Era un espai obert en un mitjà enjardinat amb grans pins, molt agradable, en un espai sense barrar, la qual cosa permetia veure la pintoresca figura del professor de l'Escola D. Luis Mateo Ruiz acudir algun dissabte per a atendre als alumnes a la grupa d'un bonic cavall blanc.

Encara que en 1979 es va crear la Universitat d'Alacant, encara no s'integra l'Escola en la mateixa, però en l'article 1º, punt 2º, de la llei de creació es diu:
"Dos. Les Escoles Universitàries d'Enginyeria Tècnica actualment existents en la Província d'Alacant continuaran depenent de la Universitat Politècnica de València, en tant aquesta Universitat i la nova d'Alacant proposen al Ministeri d'Universitats i Recerca, de comú acord, i a petició dels respectius Claustres, la seua incorporació a la Universitat que es crea per la present Llei."

No obstant açò, aquesta capacitat atorgada al Ministeri d'Universitats i Recerca seria transferida posteriorment a les Comunitats Autònomes per la Llei Orgànica 11/1983 de 25 d'agost de Reforma Universitària (LRU).

Consolidada la titulació d'Obres Públiques, van sorgir noves circumstàncies que influirien en la marxa de l'Escola, i que van imprimir una dinàmica més activa a l'entorn de la titulació el que va portar molt bones conseqüències. Aquestes van ser:

  • Nous Estatuts en la UPV
  • Creació de la Universitat d'Alacant
  • Disposar d'un nou edifici per a l'Escola
  • Incorporació d'altres professors amb major possibilitat de dedicació a l'ensenyament.

Per motius professionals, i per raó dels nous estatuts, va passar a ser director de l'Escola per un breu període de temps D. Luis Martínez Pérez. En disposar-se ja d'un saló d'actes, es van iniciar diverses activitats acadèmiques no reglades, com a jornades tècniques, xarres-col·loquis, taules redones, cursos d'ordinadors i tot tipus d'activitats relacionades amb la professió dels futurs titulats.

Al juny de 1982 es va celebrar en el recinte de l'Escola la Primera Mostra Alacantina de la Construcció (MACO) que organitzaven conjuntament l'Escola i els alumnes. Es va iniciar en la Universitat amb la finalitat d'integrar a les empreses en la Universitat i donar a conèixer a la societat alacantina els estudis d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques. S'organitzava en el nou edifici de l'Escola i voltants. Va ser una fita innovadora en l'àmbit de la Universitat, consolidant-se en successives edicions. Així per exemple, en la IV Mostra Provincial de la Construcció de 1986, van participar més de 100 expositors, amb una ocupació de 160 stands, inaugurada pel Conseller d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. La fira prenc una dimensió tan important que les necessitats d'espai i d'organització van desbordar la normal activitat de l'Escola, per la qual cosa el Comitè Organitzador va acordar que el certamen se cedira a la Institució Firal Alacantina. Des de llavors se celebra anualment en les instal·lacions d'IFA sota el nom de FIRAMACO.

Fira Maco 1983

Fira Maco 1984

Fira Maco 1986

Al febrer de 1983 es fa càrrec de l'adreça de l'Escola un nou equip, encapçalat per D. Eloy Sentana Cremades. En el seu període de gestió van esdevenir diversos fets que van donar un impuls al que seria el futur de l'Escola.

Claustre constituït al febrer de 1983 amb el nomenament del Director de l'Escola d'Obres Publiques D.Eloy Sentana Cremades, reunits en el saló d'actes de l'Escola.
Components del Claustre de la fotografia:
Asseguts d'esquerra a dreta: D. Sebastián Canales Selva . D.Antonio Saa Pérez; D. Pedro Barber Lloret; D.Eloy Sentana Cremades (director.);D.Aquilino Pérez Vicent; Dª Yolanda Villacampa Esteve; Dª Maricamen Canales Selva (Secretària);D.Sergio Campos Ferrera;D. Jose Antonio Martín Alustiza (Cap d'Estudis); D.Juan Ruiz Lafita
Dempeus , començant per l'esquerra: D.Florentino Regaldo Tesoro; Antonio González Cabezas; D. Luis Perea Plana; D. Jose Antonio Gómez Fernández-Cuesta(Sotsdirector); D. Jose Ramón García Antón;D. Leandro Alloza Cerdà; D. Enrique de Madaria Ruvira; D.Fco. Javier de la Riva Fdez.; D. Agapito Martín García; D. Antonio Escobedo Moya; D. Miguel Ángel García Ortega; D. Miguel Louis Cereceda; D. José Luis Poveda ;Pérez ;D.Miguel Angel Climent Llorca

En reunió del Claustre de l'Escola, celebrada el 20 de desembre de 1983, es va aprovar per unanimitat la proposta de sol·licitar els estudis de Diplomat en Informàtica i Arquitectura Tècnica. El Claustre de l'Escola no va dubtar a compartir l'espai disponible amb altres titulacions, en entendre que el ben que es creava compensava les possibles dificultats que es podrien produir. Es van iniciar les gestions per a poder impartir com a cursos delegats de la UPV, les titulacions de Diplomat en Informàtica i Arquitectura Tècnica, sobre la base de la demanda social que es justificava en el corresponent informe (entre altres arguments, Alacant era la tercer província d'Espanya en construcció d'habitatges). La UPV no estava per la labor i va exigir que se cercaren els fons necessaris per a fer front a les despeses de professorat.

Presentat l'oportú pressupost de despeses, que ascendia a dotze milions de pessetes, es va recórrer a quatre entitats netament alacantines per a la seua provisió: la Diputació Provincial que presidia D. Antonio Mira Perceval; la Caixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia que dirigia D. Francisco Oliver Narbona i el sotsdirector del qual era D. Miguel Romá; la Caixa d'Estalvi Provincial d'Alacant, que presidia D. Bernardo Pérez Sales; i el Banc d'Alacant a través del sotsdirector D. Luis Simón. La Junta de Govern de la Universitat Politècnica de València en sessió celebrada el 22 de març de 1984 va acordar que, durant el curs acadèmic 1984-1985 es procedira a impartir els ensenyaments corresponents als primers cursos de les Escoles Universitàries d'Informàtica i Arquitectura Tècnica en els locals de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques, amb caràcter de cursos delegats de les corresponents Escoles de la UPV, amb la condició que estiguera dipositada en les arques de la UPV la quantitat pressupostada prèvia a l'inici de les classes. Es va haver d'emprendre una veloç carrera per a gestionar que les entitats oficials aportaren les subvencions i feren tals transferències. La Caixa Estalvis d'Alacant i Murcia va ser la primera que es va oferir a col·laborar amb quatre milions. Exposada la situació en la Diputació, generosament va doblegar a vuit milions i la Caixa d'Estalvis Provincial d'Alacant amb dos milions. El Banc d'Alacant va oferir un milió però amb la condició, pel que sembla paradoxalment imposada per un conseller, professor de la Universitat d'Alacant, que es lliuraria només si l'Escola, dependent en aqueix moment de la UPV, s'integrava en la Universitat d'Alacant. En total es van recaptar catorze milions de pessetes que van ser ingressats en el compte de la UPV. Gràcies a aquestes entitats i a la generositat del Claustre de l'Escola d'Obres Públiques, que ho va sol·licitar, així van començar els estudis d'Arquitectura Tècnica i d'Informàtica a Alacant.

Després de realitzar els corresponents concursos es va procedir a la contractació dels professors necessaris per a la docència dels primers cursos. Es van incorporar 9 professors encarregats de curs i 2 mestres de taller per a Informàtica i 4 professors encarregats de curs per a Arquitectura Tècnica. Completava el professorat l'existent en l'Escola d'Obres Públiques amb un Catedràtic d'Escola Universitària i tres Professors Titulars d'Escola Universitària.

 

L'èxit acadèmic i d'acceptació no va poder ser més rotund, la matrícula durant el curs 1984-1985 va ser de 128 alumnes en Arquitectura Tècnica i 357 en Informàtica (es van fer 3 grups). La matrícula del segon any va ser de 160 alumnes en Arquitectura Tècnica i 513 en Informàtica. Amb data 3 de juny de 1985 es va sol·licitar a la UPV la implantació dels segons cursos de les citades carreres, el pressupost de les quals ja ascendia a divuit milions, justificat per la nova contractació de professorat, que van subvencionar entre la Diputació Provincial amb dotze milions, la Caixa d'Estalvis d'Alacant i Murcia amb quatre milions i la Caixa d'Estalvis Provincial d'Alacant amb dos milions. La Junta d'Escola de 3 de juny de 1986 constituïda d'acord amb els nous estatuts, reiterava per unanimitat la petició de creació de les Escoles Universitàries d'Arquitectura Tècnica i Informàtica a Alacant

Així és com en els anys de 1984 i 1985 es van desenvolupar els primers cursos delegats d'Informàtica i d'Arquitectura Tècnica de les corresponents Escoles Universitàries de la UPV, completant-se en el curs 1985-1986 els estudis dels tres cursos de les carreres de Diplomat en Informàtica i d'Arquitectura Tècnica.

En el mes de setembre de 1986 es va començar la tramitació formal per a la creació de l'Escola Universitària Politècnica d'Alacant amb les carreres d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques, Arquitectura Tècnica i Diplomatura en Informàtica. En l'acte d'inauguració del Curs Acadèmic 1986-1987 de la Universitat Politècnica de València, el Conseller de Cultura, Educació i Ciència, l'Honorable D. Ciprià Ciscar va anunciar la creació de l'Escola Universitària Politècnica d'Alacant, quedant aprovada la mateixa en la reunió del Consell Ínteruniversitario celebrada el 22 de desembre de 1986. Finalment, l'Escola Universitària Politècnica d'Alacant (EUPA) es va crear per Decret del Consell de la Generalitat Valenciana 101/1987, de 17 d'Agost, com a transformació de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques, de la disposició de les quals es transcriu a continuació la part més significativa del text:

"La Universitat Politècnica de València va sol·licitar, per acord del Consell Social de 12 de Novembre de 1986, la transformació de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant en Escola Universitària Politècnica d'Alacant amb la finalitat de poder implantar en el Centre, amb caràcter oficial, els ensenyaments corresponents als estudis conduents a les titulacions de Diplomat en Informàtica i Arquitecte Tècnic, a més dels ensenyaments, ja existents, que corresponen als estudis conduents al Títol d'Enginyer Tècnic d'Obres Públiques,%u2026"

"Article Segundo:

Es transforma l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant de la Universitat Politècnica de València en Escola Universitària Politècnica d'Alacant perquè aquesta organitze i gestione administrativament els ensenyaments corresponents a%u2026"

El creixement (adscripció a la Universitat d'Alacant)

Adscripció a la Universitat d'Alacant

L'Escola es trobava en una insòlita situació, ja que d'una banda estava situada en el Campus de la Universitat d'Alacant, però depenia orgànica, acadèmica i administrativament de la UPV, la seu de la qual estava situada a 200 km. de distància. Açò, com és natural, originava disfuncions dins del campus de la Universitat d'Alacant, independentment que la UA sempre va tenir un tracte exquisit amb l'Escola i aquesta va correspondre en tot a la Universitat.

Ja en 1983, el President de la Càmera Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d'Alacant, i membre del Patronat d'Ensenyament Superior d'Alacant, D. Eliseo Quintanilla Almagro, va sol·licitar mitjançant un escrit dirigit dels directors de les tres Escoles Universitàries depenents de la Universitat Politècnica de València, situades a Alacant, Oriola i Alcoi, que iniciaren els tràmits per a la seua adscripció a la Universitat d'Alacant. Solament inicia els tràmits l'Escola d'Obres Públiques d'Alacant. El director va convocar als diferents estaments de l'Escola que van manifestar les seues diverses opcions, la qual cosa va crear tensions al no existir unanimitat. Uns opinaven que en una universitat específicament politècnica ens entendrien millor que en una genèrica, com era el cas de la d'Alacant. També existia la incertesa de la promoció del professorat i com ens tractaria la Universitat d'Alacant. Va ser convocada la Junta d'Escola per a pronunciar-se sobre aquest tema. Va resultar una votació favorable al canvi a la Universitat d'Alacant per un petit marge. Enviats els resultats per a coneixement de la UPV, l'assumpte va ser tractat en la seua Junta de Govern, concloent-se pel Rector Sr. Cabot, que la majoria obtinguda no era encara "suficient".

Posades així les coses es van realitzar diverses gestions amb els diputats a les Corts Valencianes per Alacant, els senyors Cholbi, Cremades i Montesinos que van fer gestions i es van interessar a nivell polític. Però la persona que es va interessar a nivell nacional va ser el diputat a les Corts Generals D. Vicente Ramos Pérez, diputat d'Unió Valenciana, que va arribar a fer la consulta parlamentària al ministre d'Educació, amb la seua corresponent contestació, que comptat i debatut era una vaga resposta, en el sentit que es fera el que deia el decret de creació de la Universitat d'Alacant. Els polítics alacantins que exercien el poder llavors no van mostrar interès o tenien consignes de no moure's en aqueix sentit, entre ells algun destacat dirigent que alhora era professor de la Universitat d'Alacant.

El director D. Eloy Sentana Cremades va ser convocat al despatx del rector de la UPV D. Vicente Carot, estant presents el Secretari General i el Vicerector d'Ordenació, carregant-li la responsabilitat de ser l'animador del canvi. Després d'aquesta trobada, la relació del Rectorat amb l'Escola es preveia difícil, i davant aqueixa tesitura i per a no ser un obstacle en la marxa de l'Escola, el director va presentar la dimissió davant la Junta d'Escola. Va ser substituït al maig 1985 per D. Luis Martínez, baix l'adreça del qual es van ser consolidant els cursos successius de les titulacions d'Arquitectura Tècnica i Informàtica. En la Junta d'Escola de juny de 1986 es va presentar l'informe de la sol·licitud de creació de les Escoles d'Arquitectura Tècnica i Informàtica. Atès que no s'estava en la Universitat d'Alacant, el director va iniciar gestions per a cercar un solar on edificar un Centre que albergara les tres escoles que dependrien de la UPV.

 

Sota l'adreça de D. Miguel Louis, el mandat del qual es va iniciar en 1988, es va aconseguir, no sense grans esforços i pressions, que la Consellería d'Educació autoritzara l'adscripció a la Universitat d'Alacant. La incorporació o transferència a la Universitat d'Alacant es va produir finalment, després del corresponent pronunciament majoritari del Centre en tal sentit, en virtut del Decret 82/1991 de 13 de maig, del Consell de la Generalitat Valenciana, i fent efecte ja a tots els nivells la incorporació a la Universitat d'Alacant a partir d'1 d'octubre de 1991. Aquest Decret del Govern Valencià va establir, en la seua disposició final segona, un termini de tres anys per a transformar la llavors Escola Universitària Politècnica d'Alacant en Escola Politècnica Superior. Es va realitzar el corresponent conveni per a la transferència, en la qual intervenien el Conseller, l'Honorable D. Antonio Escarré Esteve (Catedràtic de la Universitat d'Alacant), el Rector de la UPV D. Justo Nieto Nieto i el Rector de la Universitat d'Alacant D. Ramón Martín Mateo. El 22 novembre de 1991, el Consell Social de la Universitat d'Alacant, que presidia D. José Quiles Parreño, sol·licitava a la Consellería d'Educació els estudis de Llicenciat en Informàtica. Va ser finalment en 1992 mitjançant el Decret 141/1992 de 30 de juliol del Govern Valencià, quan es va autoritzar la transformació de l'Escola Universitària Politècnica d'Alacant en Escola Politècnica Superior (EPS), incloent la implantació de la titulació d'Enginyeria en Informàtica, començant-se a impartir 4º curs per primera vegada en el curs acadèmic 1992-1993. A més des d'aquest moment la Diplomatura en Informàtica es converteix gradualment en les dues Enginyeries Tècniques en Informàtica (la de Gestió i la de Sistemes).

El canvi de situació va fer que es programaren nous edificis que donaren cabuda a les noves necessitats de l'EPS. En l'espai existent entre l'Escola recentment construïda i els antics pavellons militars, existia un camp de jockey on es va projectar un nou edifici com a ampliació de l'existent. Aquest edifici va ser acabat en 1996. Aquest edifici està compost per dos cossos, un destinat a laboratoris i l'altre a despatxos i seminaris que va ser inaugurat en el curs 1996-1997, sent director de l'Escola D. Fernando Varela.

 

La Universitat d'Alacant a través del seu Consell Social sent conscient de les necessitats d'ampliar els estudis tècnic, tenia sol·licitat a la Consellería i acceptada en el mapa de titulacions de la Comunitat Valenciana, presentat per la Consellería el 28 d'abril de 1994, l'assignació a la Universitat d'Alacant de sis noves titulacions: Enginyer Tècnic en Disseny Industrial, Enginyer Tècnic Mecànic, Enginyer Tècnic Elèctric, Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, Enginyer Industrial i Arquitecte. La creació de la Universitat Miguel Hernández trastoca els plans en incorporar algunes d'aquestes titulacions tècniques en la seua oferta, la qual cosa va trencar el mapa de titulacions existent.

A partir d'aquest moment s'incorporen noves titulacions en l'EPS. El títol d'Arquitecte comença a impartir-se el curs 1996-1997. El títol propi de segon cicle en Enginyeria Civil començarà a impartir-se en el curs acadèmic 1998-1999 després de la signatura, el 25 de juny de 1999, d'un Conveni Marque de Col·laboració Universitària Internacional, entre la Universitat d'Ancona (Itàlia) i la Universitat d'Alacant. El títol d'Enginyer Tècnic en Telecomunicacions (especialitat So i Imatge) s'inicia el curs 1999-2000. El títol propi de segon cicle en Negoci Electrònic ("i-business"), compartit amb l'Escola Universitària de Ciències Empresarials "Germà Bernàcer" inicia la seua marxa el curs 2001-2002. El títol propi de segon cicle en Gestió i Prevenció de Riscos Laborals en Edificació és iniciat el curs 2002-2003.

Amb el creixement de l'alumnat i les noves titulacions va ser necessària l'ampliació d'edificis per a donar cabuda als despatxos de professors i aules específiques que requerien les noves titulacions. Per a açò es va construir l'edifici IV de l'EPS, que va ser ocupada l'any 2001.

 

El títol d'Enginyer de Camins, Canales i Ports s'inicia el curs 2005-2006. La nova titulació ve a donar continuïtat al títol d'Enginyer Tècnic d'Obres Públiques que ja s'impartia en el Campus. Cal destacar que es va realitzar la implantació simultània de cambra i cinquè curs. Aquest fet es va produir a causa de la demanda d'ingrés en l'últim any dels més de cinquanta alumnes que ja van obtenir el seu títol propi en Enginyeria Civil, que està reconegut per la Universitat Politècnica L'Marxe d'Ancona (Itàlia) mitjançant conveni signat.

En el curs acadèmic 2006-2007, es va començar a impartir el nou Master en Gestió de l'Edificació, sent la Universitat d'Alacant una de les universitats pioneres a Espanya a tenir un títol Oficial de Postgrau segons el que estableix el RD 56 /2005. Aquest Master és el resultat de la reconversió del Títol Propi de Gestió i Prevenció de Riscos Laborals en l'Edificació.

El Master de Desenvolupament d'Aplicacions i Serveis Web es va iniciar en el curs 2007-08. Aquests estudis ofereixen la possibilitat d'obtenir una especialització professional en el desenvolupament del programari. És totalment adequat per a enginyers i enginyers tècnics d'Informàtica recentment titulats i per a professionals informàtics en actiu que desitgen actualitzar els seus coneixements.

 

 

 

Directors que ha tingut l'EPS
Curs AcadèmicNomObservacions
1971-1980 Sergio Campos Ferrera Nomenat Director Comissari de l'Escola d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant i President de la Comissió Gestora d'Integració. Nomenament formal del càrrec de Director de 3 de novembre de 1971.
1980-1983 Luis Martínez Pérez Director de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant.
1983-1985 Eloy Sentana Cremades Director de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques d'Alacant.
1985-1988 Luis Martínez Pérez Director de l'Escola Universitària Politècnica d'Alacant.
1988-1996 Miguel Louis Cereceda Director de l'Escola Universitària Politècnica d'Alacant i de l'Escola Politècnica Superior.
1996-2000 Fernando Varela Botella Director de l'Escola Politècnica Superior.
2000-2005 Faraó Llorens Llarg Director de l'Escola Politècnica Superior.
2005-2013 Fernando Llopis Pascual Director de l'Escola Politècnica Superior.
2013- Andrés Montoyo Guijarro Actual Director de l'Escola Politècnica Superior

L'Escola Politècnica Superior avui (present)

Els Estudis i els Estudiants (títols oficials, %u2026)

Estudis impartits, evolució de la matrícula i nombre de titulats

En un panorama universitari caracteritzat per una reducció de la demanda de primer accés, induïda per la contracció demogràfica general, i per la multiplicació de l'oferta, la demanda de les titulacions de l'Escola Politècnica Superior es manté a l'alça, en termes tant relatius com a absoluts. Es manté així mateix la demanda social dels seus titulats tècnics, la qual cosa és encara més important. Títols oficials, títols propis, programes de doctorat, diversos cursos de postgrau, més de cinc mil alumnes matriculats cada any i més de set mil alumnes titulats fins al moment, converteixen a l'EPS en un membre significatiu de la Universitat d'Alacant, tant quantitativa com conceptualment.

Els títols oficials que en aquests moments s'imparteixen són:

  • Graus:
    • Arquitectura (en extinció)
    • Fonaments de l'Arquitectura
    • Arquitectura Tècnica
    • Enginyeria Civil
    • Enginyeria Informàtica
    • Enginyeria Multimèdia
    • Enginyeria en So i Imatge en Telecomunicació
    • Enginyeria Química
    • Enginyeria Robòtica
    • Tecnologies de la Informació per a la Salut
  • I en extinció:
    • Enginyeria Tècnica en Obres Públiques (ITOP), en les especialitats de:
      • Construccions Civils
      • Hidrologia
      • Transport i Serveis Urbans
    • Arquitectura Tècnica (AT)
    • Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes (ITIS)
    • Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió (ITIG)
    • Enginyeria en Informàtica (II)
    • Arquitectura (A)
    • Enginyeria Tècnica en Telecomunicacions, especialitat So i Imatge (ITTSI)
    • Enginyeria Camins, Canales i Ports (ICC)
    • Enginyeria Geològica (IG)
    • Enginyeria Química (IQ)

 

 

L'EPS també participa en l'ensenyament de tercer cicle (doctorat) a través dels diferents programes oferits pels departaments adscrits a la mateixa. També el personal de l'EPS organitza i col·labora en la docència de diferents curs de Postgrau ( Master, Especialista i Expert) així com en tot tipus d'activitats complementàries (conferències, xarrades, jornades, debats, %u2026).

En les taules i les gràfiques següents es pot veure l'evolució de l'alumnat de les titulacions oficials de l'Escola Politècnica Superior. Evidentment, l'entrada en vigor de nous plans i l'extinció de plans antics, amb el corresponent desplaçament d'alumnes entre els uns i els altres, difumina la informació que es pot obtenir a partir de les dades pures.


Taula 1: Nombre d'alumnes matriculats, per curs i titulació
CursITOPATITISITIGIIAITTSIICCIGIQTotal
1992-93 700 808 125 162 427           2222
1993-94 833 912 213 253 796           3007
1994-95 926 998 302 400 983           3609
1996-97 1069 1111 362 490 1079 88         4199
1997-98 1122 1150 525 619 1128 173         4717
1998-99 1087 1162 694 736 1215 270         5164
1999-00 1095 1154 588 623 1211 373 94       5138
2000-01 1086 1563 449 488 1233 478 159       5456
2001-02 1023 1194 467 538 1200 568 271       5261
2002-03 1018 1262 520 559 1187 648 327       5521
2003-04 998 1152 504 552 1214 722 380       5522
2004-05 1007 1166 520 579 1077 781 434       5564
2005-06 1018 1211 500 561 971 838 430 303     5832
2006-07 1033 1241 489 538 820 867 414 346     5748
2007-08 1064 1273 448 520 675 874 376 321     5551
2008-09 1071 1323 393 503 593 884 357 327 137 277 5865
2009-10 1088 1228 342 454 554 901 369 379 112 261 5684

 


Taula 2: Nombre d'alumnes titulats, per curs i titulació
CursITOPATITISITIGIIAITTSIICCIGIQTotal EPS
1978-79 2                   2
1979-80 1                   1
1980-81 9                   9
1981-82 5                   5
1982-83 5                   5
1983-84 2                   2
1984-85 7                   7
1985-86 7                   7
1986-87 8                   8
1987-88 6 7                 13
1988-89 2 13                 15
1989-90 5 13                 18
1990-91 13 22                 35
1991-92 27 30                 57
1992-93 42 42                 84
1993-94 43 85 2 3 38           171
1994-95 56 94 40 81 70           341
1995-96 72 76 62 125 96           431
1996-97 76 61 54 133 82           406
1997-98 93 97 92 160 83           525
1998-99 58 117 72 118 84           449
1999-00 111 174 91 131 90           597
2000-01 99 183 73 113 106           574
2001-02 103 122 60 100 83   4       472
2002-03 110 122 63 80 70 10 15       470
2003-04 83 79 43 62 92 9 12       380
2004-05 90 95 67 77 98 13 18       458
2005-06 96 103 53 76 111 30 41       510
2006-07 58 106 42 66 86 37 48 66     509
2007-08 65 105 52 62 84 45 52 23     488
2008-09 86 160 52 65 61 48 42 25 61 23 623
Total Titul. 1354 1746 866 1387 1273 144 190 89 61 23 7672

El Personal (PDI, PAS, %u2026)

L'Escola Politècnica Superior compta amb cinc-cents professionals, entre Personal Docent i Investigador (PDI) i Personal d'Administració i Serveis (PAS), distribuït en un claustre de més de quatre-cents professors i unes vuitanta persones d'administració i serveis. La plantilla del PDI compta amb un escàs 51% de personal funcionari. D'aqueix personal funcionari, el 65% és Titular d'Escola Universitària. En general, el 75% del personal funcionari pertany a cossos d'Escola Universitària, en part a causa del seu passat com a Escola Universitària. Del total del PDI, el 54 % té dedicació a temps complet i el 35% és doctor. La taxa de professorat a temps parcial és alta, encara per a uns estudis tècnics que necessiten de la implicació dels professionals en la vida acadèmica. És significatiu el ràpid augment de professors amb grau de doctor.

 

Taula 4: Estructura de la Platilla del PDI
Catedràtics d'Universitat 190
Titulars Universitat 522
Catedràtics d'Escola Universitària 38
Titulars Escola Universitària 203
Ajudants 116
Associats 953
Contractats Doctor 89
Ajudants Doctor 70
Col·laboradors 62
Investigadors, Becaris i uns altres 171
Total 2414

Els Departaments (programes de tercer cicle i recerca)

Programes de tercer cicle, recerca, tesis doctorals llegides

Els departaments són els òrgans bàsics encarregats de coordinar els ensenyaments d'una o diverses àrees de coneixement en un o diversos centres, d'acord amb la programació docent de la Universitat. Són nombrosos els departaments de la Universitat que imparteixen docència en les diferents titulacions de l'Escola Politècnica Superior. No obstant açò, hi ha departaments que per diferents causes mantenen una estreta vinculació amb l'EPS. Aquests són els departaments adscrits. L'Escola Politècnica Superior està integrada en l'actualitat per vuit departaments:

  • Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial (DCCIA)
  • Construccions Arquitectòniques (DCA)
  • Expressió Gràfica i Cartografia (DEGC)
  • Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal (DFISTS)
  • Enginyeria de la Construcció, Obres Públiques i Infraestructura Urbana (DICOPIU)
  • Llenguatges i Sistemes Informàtics (DLSI)
  • Matemàtica Aplicada (DMA)
  • Tecnologia Informàtica i Computació (DTIC)

I tres seccions departamentals dels departaments de:

  • Economia Financera, Comptabilitat i Màrqueting (DEFCM)
  • Filologia Anglesa (DFI)
  • Geografia Humana (DGH)

La responsabilitat organitzativa de l'ensenyament de tercer cicle (doctorat) recau en els departaments. Els diferents programes oferits pels departaments adscrits a l'EPS són:

  • Aplicacions de la Informàtica, organitzat pel DLSI.
  • Arquitectura, Ciutat, Obra Civil i la seua Construcció, programa de doctorat interdepartamental (DCA, DEGC i DICOPIU), coordinat i organitzat pel DCA.
  • Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal, organitzat pel DFISTS.
  • Enginyeria de Materials, de l'Aigua i del Terreny, organitzat pel DICOPIU i el departament de Fisica i Ingegneria dei Materiali i del Territori de la Universitat d'Ancona (Itàlia)
  • Enginyeria Informàtica i Computació, organitzat pel DCCIA.
  • Matemàtiques i Aplicacions Cientificotécnicas. Càlcul Numèric, Dinàmica Espacial, Geodèsia Espacial i Modelització de Sistemes Biològics i Sistemes de la Realitat Completament Estructurats, programa de doctorat interdepartamental, coordinat pel DMA
  • Tecnologies de la Societat de la Informació, organitzat pel DTIC.
  • Interuniversitari en Automàtica i Robòtica, organitzat pel DFISTS

Taula 5: Tercer Cicle

CursAlumnes matriculatsTesis llegides
1992-93 30 0
1993-94 32 4
1994-95 34 1
1995-96 42 0
1996-97 61 5
1997-98 49 0
1998-99 39 2
1999-00 54 8
2000-01 47 8
2001-02 92 17
2002-03 64 6
2003-04 86 7
2004-05 1170 103
2005-06 1235 83
2006-07 1129 95
2007-08 2179 121
2008-09 1658 154
2009-10 1538 125
Total 9539 830

En el si de l'EPS es desenvolupa una important labor de recerca científica i tècnica en les àrees de coneixement que integren els seus diferents departaments, amb múltiples i variades línies de recerca.

Taula 6: Àrees de coneixement
Àrea de ConeixementDepartament
Arquitectura i Tecnologia dels Computadors DTIC
Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial DCCIA
Composició Arquitectònica DEGC
Construccions Arquitectòniques DEFCM
Economia Financera i Comptabilitat DCA
Expressió Gràfica Arquitectònica DEGC
Expressió Gràfica en l'Enginyeria DEGC
Filologia Anglesa DFI
Enginyeria Cartogràfica, Geodèsica i Fotogrametria DEGC
Enginyeria de la Construcció DICOPIU
Enginyeria de Sistemes i Automàtica DFISTS
Enginyeria del Terreny DICOPIU
Enginyeria Hidràulica DICOPIU
Llenguatges i Sistemes Informàtics DLSI
Matemàtica Aplicada DMA
Mecànica de Mitjans Continus i Teoria d'Estructures DICOPIU
Projectes Arquitectònics DEGC
Radiologia i Medicina Física DFISTS
Teoria del Senyal i Comunicacions DFISTS
Urbanística i Ordenació del Territori DGH

Les Instal·lacions

Les activitats administratives, socials, departamentals i investigadores de l'Escola Politècnica Superior, així com una part significativa de les activitats docents es distribueixen en set edificis al llarg del campus, encara que aquestes es concentren principalment (el 98% de la superfície usada) en els quatre edificis gestionats directament per l'EPS, aquests són la Politècnica I, II, III i IV. Amb açò, l'Escola Politècnica Superior gestiona uns quinze mil metres quadrats nets de superfície, la qual cosa constitueix un 85% del total utilitzat.

Taula 7: Superfícies netes en edificis de gestió pròpia (m2)
EdificiPlanta soterraniPlanta baixaPlanta 1ªPlanta 2ªTotal%
16 (P-I)   1806 661 661 3.127 22%
15 (P-II)   1.108 1.117   2.225 16%
14 (P-III)   1.158 1.188   2.346 16%
39 (P-IV) 2.284 1.952 1.072 1.116 6.423 45%
6   45     45 0%
13   144     144 1%
22   27     27 0%
          14.338  

 

A aquests espais en assignació o titularitat permanent s'afigen els espais utilitzats en altres edificis, fonamentalment aularis, que ascendeixen a uns mil cinc-cents metres quadres. A aquest conjunt d'edificis d'usos docents, investigadors i administratius ha d'afegir-se la Biblioteca de l'Escola Politècnica, compartida amb les Escoles Universitàries d'Infermeria i d'Òptica i Optometria, situada en l'edifici de la Biblioteca General.

 

Així, la superfície total utilitzada per l'Escola Politècnica Superior ascendiria a més de setze mil metres quadrats nets, en un total de deu edificis notablement dispersos, mostra inequívoca de la fragmentació dels espais utilitzats per l'Escola.

La Projecció de l'Escola Politècnica Superior (expectatives de futur)

L'Espai Europeu d'Educació Superior: implicació en els projectes de disseny de plans d'estudi. Necessitats d'ampliació. Expectatives de futur: Pla Director

El context en el qual es planteja el futur proper està caracteritzat per significatius desafiaments i se'ns presenta ple d'oportunitats: ens trobem immersos en una etapa de canvis en la qual serà necessari adaptar, quan no reformar profundament, els òrgans de representació de l'EPS i els seus reglaments bàsics, conforme al que es disposa en el recentment aprovat Estatut de la Universitat d'Alacant; la pròpia Universitat es mostra il·lusionada per un ambiciós projecte d'expansió del Campus; la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior i el repte que açò suposa i que comportarà transformacions importants de l'actual model universitari; l'avaluació de la Qualitat i l'Acreditació de les diferents titulacions; un redimensionamiento generalitzat de la demanda universitària; la necessitat de reestructurar el finançament del model universitari, amb un major paper del finançament privat; etc.

Quant a la projecció de l'EPS podem ser optimistes. D'una banda, pel que fa a l'evolució de l'alumnat, les previsions són halagüeñas, sempre que es consolide l'oferta actual i s'aposte clarament per noves titulacions que vagen apareixent en el futur, tant les de perfils tècnics puros com les de perfils híbrids (biotecnològiques, cientifico-tècniques, soci-tecnològiques, humanístic-tècniques, %u2026). S'ha de treballar també en la captació d'alumnat de postgrau i comprometre's amb la formació contínua.

Per un altre, el model d'ensenyaments tècnics ofereix oportunitats reals que fa possible tenir confiança en el futur, tant immediat com a llarg termini. Les dues més importants són:

  • L'atractiu real i sostingut que suposen els ensenyaments tècnics per a l'alumnat, demostrat fora de tot dubte, i que està intrínsecament lligat a l'excel·lent valoració i creixent demanda del titulat tècnic que fa el món professional, tant públic com a privat.
  • La singular capacitat de les disciplines cientificotècniques per a col·laborar estretament amb el món industrial i empresarial, amb benefici recíproc, i per tant per a captar importants recursos privats que modernitzen significativament l'actual model de finançament de la Universitat.

Amb agraïment als antics directors de l'Escola Dr. Faraó Llorens Llarg i Dr. Eloy Sentana Cremades per cedir els materials que han permès la publicació de la història de l'EPS

Responsable: Glicerio Sánchez, Glicerio.sanchez@ua.es, 3435, Dpto. Humanitats Contemporànies

Volum I: Història de la Universitat d'Alacant

Volum II: Facultats i Centres

Escola Politècnica Superior:

Autors: Faraó Llorens (Faraon.llorens@ua.es) i Eloy Sentana (Eloy.sentana@ua.es)

 

 

Escola Politècnica Superior - EPSAlacant


Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3648

Fax: (+34) 96 590 3644

Twitter: http://twitter.com/EPSAlicante

Facebook: http://facebook.com/EPSAlicante

Google+: http://plus.google.com/+EPSAlicante

http://es.youtube.com/EPSAlicante

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464